Foro Confederac.io

Martín Villa, aquell governador "radicalment falangista" de Barcelona


#1

Pau Casanellas | @La_Directa

Associacions de víctimes i de memòria històrica, entitats de defensa dels drets humans, sindicats i altres col·lectius socials i polítics presenten a Barcelona la campanya Judici a Martín Villa. L’acte es fa de forma simultània a diverses ciutats com ara Pamplona, Sevilla, València, Saragossa i Madrid per exigir responsabilitats civils, polítiques i penals a un dels principals exponents del franquisme durant l’anomenada Transició. Durant la campanya també s’organitzaran activitats de sensibilització ciutadana, denúncia pública i pressió institucional arreu de l’Estat espanyol. Amb motiu d’aquest esdeveniment, recuperem aquest article de Pau Casanellas, historiador i autor del llibre Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977) , on es presenta la trajectòria d’aquest il·lustre falangista

El 1984, després d’haver abandonat qualsevol responsabilitat política, Rodolfo Martín Villa deixava escrit a les seves memòries que, poc abans de morir, el mateix Franco no percebia com a necessària la continuïtat de les institucions del règim franquista, conscient dels “grans canvis que es produirien a Espanya” un cop ell ja no hi fos. L’atribució de la frase al dictador –absolutament grotesca–, així com l’esbiaixat relat de les seves memòries, servien a Martín Villa per legitimar la mateixa trajectòria política durant el franquisme com una preparació de la transició i, alhora, donar-li un sentit de continuïtat amb els càrrecs que va ocupar en els primers anys de democràcia parlamentària.
A més de ser paradigmàtic d’una operació de maquillatge molt comuna entre els qui van tenir alguna quota de poder –i alguna responsabilitat en l’exercici de la repressió– durant els últims anys del règim, el cas de Martín Villa resulta especialment proper, ja que, durant l’últim any i mig de vida de Franco, Barcelona el va patir com a governador civil (càrrec que, com a màxima autoritat governamental a la província, tenia sota la seva responsabilitat l’aplicació de la política d’ordre públic). Si bé la imatge que s’ha acabat imposant del pas de Martín Villa per Catalunya ens dibuixa un polític dialogant i atent a les diverses sensibilitats existents en el si de la societat barcelonina, una mirada mínimament aprofundida ens obliga a introduir matisos importants en aquesta visió.