Foro Confederac.io

Llegir és un acte polític


#1

La literatura l’entenem com un acte íntim i privat i sovint a l’anàlisi que fem de la ficció no li atorguem la mateixa rellevància que a l’assaig. Però hem de trencar d’una vegada amb aquesta presó i hem d’aprendre a llegir literatura, també, políticament. I empoderar-nos de les nostres lectures. Llegir és un acte polític. I això és innegable. Si ara mateix et trobes llegint això és perquè participes d’un projecte, d’una manera de veure el món, d’una manera d’analitzar la realitat. I totes les lectores en som conscients sempre que llegim assaig, un article, un diari, o fins i tot un anunci. Però fem el mateix, quan llegim una novel·la? Fem el mateix quan llegim ficció?
Qui us escriu és llibretera, cosa que fa que llegeixi, i vengui, llibres que probablement no durà mai a casa si no és per feina. Això no només vol dir llibres de gèneres que li poden ser aliens, sinó també, i pel que ens pertoca sobretot, llibres d’autors que en d’altres ocasions trobaria a la trinxera del davant. Recomano, per tant, autors declaradament anticomunistes, autors fins i tot de dretes, o catòlics fins al moll de l’òs. I ho faig amb lleugeresa, amb la consciència tranquil·la . I intentaré explicar per què la teoría de la literatura ens permet fer això sense sentir-nos culpables. Però també, i amb una mica més de goig, per quin motiu durant anys autors d’esquerres han aconseguit saltar la censura ideològica i publicar en editorials de dretes fent valer el seu valor literari i artístic.
El que ens permet analitzar la literatura per se és un moviment format a Rússia l’any 1915, el formalisme rus. Aquest moviment literari és essencial per entendre no només la nostra manera d’analitzar la literatura del segle XX sinó també la literatura postmoderna. El formalisme rus parteix de la idea que, fins al moment, l’estudi de la literatura havia anat virant de l’anàlisi de l’obra literària a un estudi de l’obra que buscava en la justificació biogràfica totes les comes i tots els punts. Els formalistes es burlen de la necessitat de justificar la inspiració de l’autor de manera gairebé mística, acusen la lectura del romanticisme, que s’escuda en la intentio auctoris -la intenció de l’autor-, de perdre perspectiva i d’oblidar quina és la importància de l’obra més enllà de la voluntat del seu autor. En realitat, el que fan els formalistes russos en el seu moment inicial és acusar, tal com ho explica David Viñas a “Historia de la crítica literaria”, a la crítica anterior de “poc rigurosa, marcada per un clar subjectivisme i mancada de tot temperament científic”.