Foro Confederac.io

Les clavegueres de la guerra de l'aigua


#1

Jesús Rodríguez | @albertmartnez

Espies del sector privat s’infiltren al moviment ciutadà per la remunicipalització del servei d’aigua. L’entitat Aigua és Vida denuncia aquesta mena de pràctiques, i la companyia Agbar, per la seva banda, ni confirma ni desmenteix les informacions. Recuperem el reportatge publicat a la ‘Directa’ 457, que ha estat premiat amb el Premis Ciutat Barcelona, en la categoria de mitjans de comunicació pel reportatge

Atrinxerats a la Ciutat de l’Aigua del passeig de la Zona Franca de Barcelona –un edifici de 20.000 metres quadrats creat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki–, Àngel Simón i el conjunt de membres del consell d’administració de la Societat General d’Aigües de Barcelona (Agbar) han desplegat els últims mesos un tsunami de controvertides actuacions per tal d’evitar que el servei que subministra aigua a les llars de l’Àrea Metropolitana de Barcelona torni a mans de l’administració pública. Està en joc un negoci multimilionari. Segons es desprèn del balanç de comptes de la companyia, els beneficis anuals nets se situen en una forquilla d’entre 120 i 200 milions d’euros, entre un 20% i un 25% dels quals a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Amb un simple exercici de zàping televisiu es pot comprovar com de present està la marca Agbar en programes de màxima audiència com Joc de Cartes o els espais d’informació meteorològica, una inversió publicitària que té com a objectiu reforçar la imatge d’una multinacional preocupada per la sostenibilitat i el medi ambient. A preguntes de la Directa, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha refusat donar dades concretes del volum de contractació publicitària de la companyia d’aigües, ja que es tracta d’una informació confidencial només a l’abast de l’empresa i l’ens públic. Fonts d’Aigües de Barcelona han matisat que una cosa és la publicitat genèrica i una altra els patrocinis de programes com Joc de Cartes. La primera va a càrrec de la societat mixta Aigües de Barcelona –amb control públic–, i la segona depèn de Societat General d’Aigües de Barcelona SA, d’accionariat 100% privat i sense cap mecanisme de fiscalització des de l’administració.