Foro Confederac.io

La desconnexió del capitalisme, pas a pas

desconexión
capitalismo

#1

La causa d’un problema superficial acostuma a ser un problema més profund que a la seva vegada té una causa més profunda i etc. Aprofundint aprofundint arriba un moment on topem amb els problemes més bàsics, més radicals. El capitalisme global és un problema bàsic, radical, sobre el qual arrelen molts dels problemes que tenim a la vista.

Amb les solucions passa el mateix. Una aparent solució superficial té les seves arrels clavades en una altra solució necessària prèvia que impedeix la seva resolució plena i etc. Aprofundint aprofundint arriba un moment on topem amb les solucions més bàsiques, més radicals. La desconnexió del capitalisme global és una solució bàsica, sobre la qual se sustenten moltes de les solucions que tenim al nostre abast.

Desconnectar completament és molt difícil. Desconnectar una mica no tant, i llavors una mica més. Cada mica que desconnectem del capitalisme és una mica amb la qual ens podem enxarxar amb alternatives.

Les elits capitalistes volen bàsicament dues coses de nosaltres:

  • la nostra atenció
  • la nostra riquesa

Per tant, és molt important ser conscients sobre on posem la nostra atenció. Si gairebé tota la nostra atenció va a parar a una feina explotadora, un descans consumista i uns mitjans de comunicació corporatius, la nostra comunió amb el capitalisme serà total per més que ens imaginem lliures.

El mateix succeeix amb la nostra riquesa. Si tota la nostra creativitat, la nostra força de treball i el nostre poder adquisitiu contribueixen a l’enriquiment de les elits capitalistes, tant del mateix.

Com desconnectar una mica de la nostra atenció i una mica de la nostra riquesa del capitalisme, ara i aquí?

(Si us interessa aquesta conversa, responeu o afegiu un :heart: motivador.) :nerd_face:


#2

Hi ha diferents maneres d’escapar del capitalisme, almenys en part. Seria una mica la mateixa base de l’ecologisme. És a dir, reciclar, reutilitzar i reduir. M’explico, si comprem al súper, difícilment evitarem comprar productes de multinacionals, envasats i processats. Alternativa, comprar en comerç de proximitat, al mercat o formar part d’una cooperativa. A més, produir part de les nostres verdures en horts convencionals o en horts en terrassa. I, finalment, elaborar nosaltres mateixos tot allò que puguem. D’altra banda, també és recomanable preguntar-nos les necessitats reals quan adquirim el que sigui. Això pel que fa a l’alimentació, però es pot aplicar a l’hora de comprar roba, electrodomèstics, oci… Fem ús de plataformes de segona mà i de mercats d’encants. Us sorprendrà fins a quin punt és possible comprar allò necessari a molt més bon preu.
El discurs sembla molt utilitarista, però crec que hem de ser pragmàtics. En properes entrades donaré més recursos pràctics per tenir una vida “normal”, però més sostenible i anticapitalista.


#3

@Guida completament d’acord!

Un exercici que cadascú/na de nosaltres pot fer és confeccionar dues llistes, una amb activitats on invertim el nostre temps (la nostra atenció) i una altra amb activitats on invertim els nostres diners (la nostra riquesa). Molt millor si les activitats estan ordenades de major a menor.

Per exemple:

Temps

  1. Treballar
  2. Dormir
  3. Ús personal d’Internet
  4. Conduir / transport
  5. Menjar
  6. Esport
  7. Anar de compres
  8. Llegir llibres, revistes
  9. Activitats familiars
  10. Sortir amb les amistats

Diners

  1. Hipoteca
  2. Tot allò que em descompten de la nòmina
  3. La cistella de la compra
  4. Pla de pensions
  5. Despeses d’habitatge (llum, aigua…)
  6. Conduir / transport
  7. Activitats familiars (sobretot vacances)
  8. Sortir amb les amistats
  9. Mòbil, ordinador, Internet
  10. Roba

Fer un primer esborrany és una qüestió de minuts. Es poden afegir més detalls a mesura que vas fent. La desconnexió del capitalisme passa per rumiar quina és la via d’escapada en cadascuna d’aquestes activitats, quines activitats “baixes en capitalisme” es poden promoure en detriment d’activitats amb “alt contingut capitalista”.

Persones diferents tindran llistes diferents, tot i que segurament hi ha grups amplis de persones que comparteixen models (patterns) similars. Per exemple, és d’esperar que per a molta gent l’habitatge sigui una despesa principal, que per a altres el lleure i la roba tingui molt de pes…

A Confederac.ió podem estudiar aquesta informació individual i col·lectiva i podem començar a classificar àrees de trobada, consciència, mobilització i activisme. Per exemple, el comentari de @Guida s’enfoca sobretot en el consum (la cistella de la compra), i al voltant d’aquest tema hi ha molta gent i moltes organitzacions produint informació molt bona i creant serveis alternatius que busquen gent per a consolidar-se.


#4

Pel que fa als diners i el consum a mi em va molt bé recordar el lema:
Cada euro que gastes és un vot


#5

El que també és molt pràctic és fer números. És a dir, cada mes comptar què es gasta. Comptar-ho tot fins a la despesa més petita. A part de servir per estalviar, també és útil per adonar-nos de si som consumidors conscients i responsables.


#6

Els assassinats són la part més tenebrosa del capitalisme però si mirem dades i causes de fons veiem que l’assassinat no és excepció sinò norma en el capitalisme. Us convido a una conversa per a aprendre en comú quines causes hi ha rere els assassinats que el capitalisme causa o propicia, qué podem fer, què és al nostra abast, qui hi está treballant, on ens podem informar bé…


#7


No sé si es veu bé