Foro Confederac.io

Idees per al debat i la reflexió

#1

Em pregunto si com eina de debat i reflexió hi tindria cabuda un tema del tipus “Poder i Llibertat” o és massa abstracte?. De fet, el moment històric que estem vivint en directe a Catalunya, España i Europa m’induieix a creuar conceptes on la Llibertat és el comú denominador. I necessito contrastar experiències i sensacions més que teories o palles mentals. No tenim temps.

En tot cas, per encetar un tema com aquest, qué? S’escriu una parrafada amb una mica de gràcia i s’espera pacienment a que es panseixi en l’oblit del ciberespai com una flor…? El meu principal dubte perque això funcioni es tenir coses a dir, temps per fer-ho i participar. Bé, només una petita dosi de realitat. Endavant!

3 Likes
#2

No penso que “massa abstracte” o “massa concret” siguin raons per a no encetar una discussió. La intenció és el que compta, i a Confederac.ió el que compta és la intenció d’actuar amb força.

Què li succeirà a una discussió un cop que algú l’engegui? Dependrà de la discussió, però pensem en possibilitats com

  • quines conclusions poden sortir com a resultat d’aquesta discussió, quines lliçons?
  • quines discussions, referències, col·lectius o accions tenen una relació amb aquesta discussió, i els podem convidar?
  • quines accions existeixen relacionades amb aquesta discussió, i qui s’hi vol sumar?

No sabrem què li passarà a la teva discussió abans de que l’encetis. Si parles de realitat, la categoria General vol ser estrenada. :wink:

#3

Reprenent el que deia en Pep, llibertat en el context actual, crec que és un bon inici. Vagi per endavant, sóc independentista però no sóc nacionalista. Crec que la llibertat és la causa primera de l’independentisme català. Això inclou ser lliures per decidir i per ser responsables de nosaltres com a poble. Per això mateix em carrega el victimisme dels partits nacionalistes i per això mateix no crec que hàgim de pertànyer a la unió europea. Per a mi llibertat és sinònim d’anticapitalisme, entre d’altres.
M’extendria més però hauré de seguir una altra estona.

1 Like
#4

T’agafo la paraula Guida. Avui s’acaba l’any i la meva percepció de llibertat ha fet un gir. Desde el 155, la desbandada, la presó, i el procés es va convertir en política tradicional amanida amb l’exotisme català, vaig desconectar quasi del tot dels mitjans. Ni entrevistes, debats, insults, càlculs, enquestes i tota la parafernàlia me la vaig estalviar. Vaig anar a votar, van guanyar els meus i cap a casa.

A molts fusters els hi falta algún dit. Coses de l’ofici, es fàcil que s’en tallin algún i no passa res, segueixen treballant sense dit. Als polítics de vegades els posen a la presó. Coses de l’ofici. És una putada quedarte sense dit o dormir una temporada en una cel.la indigne, però podria ser pitjor. No dramatitzem.

El cas és que la manca de llibertat aquí és consequència d’una opció triada lliurement, podríem dir que és una manca de llibertat lluminosa que serà glorificada per la petita història de la Gran Catalunya i narrada com a sacrifici per la Pàtria a l’enciclopèdia catalana. Quasi un regal, vaja. Amb relatius efectes secundaris substancials.

Però hi ha una manca de llibertat fosca, profunda, dolorosa i que no ha sigut triada, no és èpica ni té nom i cognoms, és anònima i feta de patiment i despreci. Per aquesta llibertat és per a la que val la pena lluitar.

Contra la discriminació, l’exclusió i l’esclavatge. La resta són derivades modernes més o menys interesants.

I aquí acabo, que he d’anar a preparar el sopar. Feliç i lliure 2018!!

1 Like
#5

Cert Pep, rotundament. Aquesta desconnexió que dius, jo també la vaig intentar, sense gaire èxit, però. Al mateix temps, vistos els resultats, crec que cal treballar i molt. Buscar una cohesió social, que mai ha existit. Cercar ponts entre les dues Catalunyes, la rica i la pobra, la de ciutat i la de poble, la burgesa o menestral i la treballadora. I no necessàriament aquestes dues realitats es van en contra, ni són en cap cas, la catalana i la castellana. Crec que són visions diferents de vida. Una vol trencar i l’altra vol mantenir l’statu quo. I bé, jo també me’n vaig a preparar el sopar. Bon any a totes!

2 Likes
#6

Totalment d’acord. La màxima expressió i el màxim exponent de la discriminació, l’exclusió i l’esclavatge és l’assassinat, la mort violenta que una persona, una organització o una institució aplica sobre una persona o més. He començat a mirar aquest tema tan global i tan local, i us convido a participar-hi: