Foro Confederac.io

Els fets de Fígols: la revolta anarcocomunista de l’Alt Llobregat


#1

Alexandre Lavado i Campàs | @A_LVCM

A Fígols i la colònia minera de Sant Corneli, dins l’actual municipi de Cercs, es va proclamar l’any 1932 el comunisme llibertari amb la voluntat de fer front als elements més reaccionaris i intransigents del país, decidits a impedir per tots els mitjans les reformes socioeconòmiques de la Segona República.

La Confederació Nacional del Treball (CNT), el sindicat anarquista més important a nivell estatal, vivia el debat, a partir de 1931, entre dues marcades tendències, sobre com afrontar el canvi de règim polític. L’anomenada tendència trentista , més moderada, plantejava la necessitat de donar suport a la consolidació de la República i a la seva legalitat progressista per així continuar fent créixer el sindicat i arribar a la revolució social a través de la lluita sindical. Per contra, els elements de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) ben aviat es van oposar a la República, acusant-la de ser un règim burgès contrari als obrers. En oposició als trentistes, apostaven per la revolució i l’aixecament armat com a eina per assolir la societat anarquista.
Així doncs, malgrat els intents inicials del Govern de Madrid i del mateix Lluís Companys de comptar amb la CNT per construir un sindicalisme col·laboracionista, la imposició de la tendència faista dins el sindicat va suposar el trencament de relacions i l’inici d’una marcada conflictivitat laboral que va durar fins la Guerra Civil. Un dels agreujants d’aquesta situació va ser la continuïtat dels mètodes que la República va fer servir per reprimir aquests motins. Una de les prioritats del nou sistema va ser la reforma dels cossos de seguretat, primer amb una efímera Guàrdia Cívica Republicana i, més tard, el febrer del 1932, amb la Guàrdia d’Assalt, que havia de ser la substituta d’una Guàrdia Civil abarrotada d’elements de la dictadura. L’exèrcit tampoc es va lliurar de reformes que limitessin el nombre d’oficials, controlessin les graduacions i asseguressin la lleialtat de les forces armades a la República.