Foro Confederac.io

El plástico y el síndrome del impostor

Ahier queria publicar en las redes libres una foto del plàstico y residuos que sacamos del rio con mi familia. Pero me acorde de lo que dijo @icaria36 sobre el síndrome del impostor. Ya que me olvidaba de hacer la foto del plastico de comida preparada que habia consumido para comer en el rio.

Pues eso, que nos queda mucho camino para recorrer. Y lo primero es con uno mismo, aun tenemos muchos hàbitos incoscientes (y como tales no los vemos) nada saludables con el planeta, con el resto de personas,…

La paradoja es que muchas veces es mas fácil criticar a los otros que a uno mismo. Y al mismo tiempo si no nos rebelamos contra las injusticias quedan silenciadas.

6 Likes

Jo ara estic de president del edifici on visc i l’altre dia es va embossar la baixant i no veges lo que hi havia desde el sabó que gastem fins tot lo que deixem anar pel wc com tu bé dius ens queda molt per fer,jo fins fa poc tampoc era conscient de la contaminació que generen les nostres pases per la red (crec que vaig llegir algo per ací) i també deuriem mirar de reduir les posible.

1 Like

Va sortir en aquest article Els usuaris zombis ens mataran a tots Amb un títol molt sensacionalista :kissing_closed_eyes:

1 Like

Sip, gràcies.

Confesso:
Jo agafo una cistella d’una gent que tenen horts per Collserola, però a partir d’aqui no faig molt més…

Un company de casa insisteix en fer nusos en bolses (d’arròs, etc) que llencem, per a que no acabin volant cap al mar. Em resulta tot un rollo tremendo anar buscant menjars que no esten empaquetats. I ho dic des de la comoditat de la vida moderna occidental, la seva farsa - trampa de facilitat de tot. Perquè aixó d’anar separant la brossa no m’acaba de deixar amb la conciència tranquila, preferiria no generar tant de rebuig. Preferiria que s’ocupin d’això els politics. Però no ho fan. I properament tampoc ho faràn. I si ho faràn, serà un altre timo.

Cal que deixi d’estar desconnectada dels meus sentiments devant d’aquest tema. Em resulta mès fàcil prescindir de wassap que dels tetrabricks.

Salut,

3 Likes

Crec que estàs explicant el punt fonamental de tot plegat. És important ser responsables amb allò que ens és fàcil. Però encara més amb els temes que ens dicta la “veueta interior” o els sentiments o com cadascú ho anomeni. Perquè, si no, ens estem autoenganyant i desconnectant de nosaltres mateixos.

Així es solucionen dos temes. Per un costat, cadascú es fa responsable dels seus actes i ningú li ha de dir que s’ha de fer per ser una persona coherent. I per l’altre relativitza els esforços que fa la gent. Té molt mèrit quan un ric dona molts diners però potser també en té l’infant que te molta gana i dona la meitat del seu berenar al seu amic.

I per això mestres de diferents religions animen a meditar per disciplinar la ment i connectar-se amb els propis sentiments. Igual que amb el menjar. És diferents nodrir-se correctament que no pas deixar descontrolat el desig i que aquest trii el menú. Quan més coneixem el nostre cos més fàcil és buscar un equilibri en la nutrició i el plaer de menjar.

3 Likes

Per cert, no havia sentit mai això de les bosses. Ho buscaré.

És cert lo que dius però per experiència personal sé que sense aconseguir fer que vida professional i personal siguen un mateix camí és molt complex poder-ho fer de fet els monastirs es van fer buscant fugir de lo quotidià, no se crec que podem mirar de tornar a lo primer de comprar productes proxims i fer servir els nostres envasos per a reduir el plàstic i estaré content de escoltar les vostres propostes.

2 Likes
Creative Commons License