El fedivers és lliure però és menys tòxic, menys adictiu?

redessociales
fediverso
addicciones
pide-accion

#1

Obro fil per facilitar el debat que hem tingut a mastodont I comença així:

Sí, val, Mastodon/GNUsocial és lliure però és menys tòxic, menys adictiu? No sabria dir…

https://mastodont.cat/@metamarc/100508881239582202


#2

#3

Salutacions!
M’acabe d’unir a Confederac.io i només porte un parell de setmanes a Mastodont.cat, així que encara no m’he familiaritzat amb les regles de netiqueta de la comunitat: demano disculpes de bestreta per si clave la pota.

El tema és complicat. L’adicció es desenvolupa perquè el cervell segrega no-recorde-quines-sustancies en resposta a una experiència gratificant, substàncies que ens porten a identificar aquella experiència amb el plaer. Un cop implantada aquella identificació en el nostre cervell, el desig (ben natural) d’obtenir plaer ens portarà (també de forma natural) a repetir l’experiència. Amb el temps i les repeticions, caiem en allò que anomenem adicció o dependència.

En les xarxes socials, el plaer sol provenir dels “marcadors de repercussió” :

  • m’agrada,
  • retoots,
  • respostes / converses generades,
  • quantitat i qualitat de seguidors.
    Sense aquets punts, no podríem parlar de “xarxa social”, sinó de quelcom molt similar a les antigues pàgines web estàtiques: difícils d’eliminar, doncs.
    Tanmateix, la idea de fer que tots els usuaris d’una XS tinguen / presenten la mateixa quantitat de seguidors, com passa a Mastodont.cat, em sembla brillant. Però crec que els altres punts no els podrem evitar.

D’altra banda, que les xarxes lliures tinguen pocs usuaris també fa difícil que la quantitat de missatges llegits cada dia siga massa gran i això representa un fre a l’adiccio. Però, és de suposar que, amb el temps, la massa d’usuaris creixerà.

Amb tot plegat, crec que caldria prevenir l’adicció a les XS de la mateixa mateixa manera que es fa en els instituts de secundaria: amb campanyes de conscienciació.
És cert que aquestes campanyes no semblen ser gaire efectives entre els adolescents. Tanmateix, podrien ser un punt de partida: podríem estudiar-les, analitzar-les i adaptar-les a un públic adult (supose que és el cas predominant en les XSL).
També podríem experimentar amb altres mecanismes. Per exemple (i parlo des de la ignorància més absoluta), seria possible activar un bot que avisés els usuaris quan superen un determinat nivell d’activitat? Probablement, he dit una barbaritat i això sobrecarregaria el sistema: no sóc informàtic. De segur que a algú se li acut algun sistema d’avisos més senzill i més eficaç.

Bé, callo ja: amb l’estona que porte teclejant, ja puc dir allò de “Hola, em dic Giorgio i sóc un addicte a les xarxes socials.” Espere no haver-vos avorrit.


#4

@giorgiograppa benvingut i moltes gràcies per aquesta primera contribució a Confederac.io!

Començaré per publicar aquí el que ja vaig publicar en la discussió original, per si serveix:

Jo també he rumiat sobre això.

Sobre toxicitat, l’arquitectura descentralitzada dificulta una mica la creació i la trobada/seguiment dels grans egos. La descentralització de la moderació hauria d’ajudar a l’acció ràpida i directa contra abusos. Potser en això el Fedivers sí és un millor lloc però s’ha de veure.

Sobre addicció, no trobo que hi hagi cap diferència.

Tinc més idees i el missatge de @giorgiograppa n’ha generat més, però de moment ho deixo aquí perquè estic d’acord en que una de les claus és saber posar-se un límit d’activitat. :wink: Sí diré que la idea de l’eina que posi un límit automàticament és tècnicament possible, i depen de com es definís no hauria de ser massa complicada donat que els servidors tenen constància del temps d’activitat (i per exemple Discourse, l’eina que fem servir per a aquest fòrum, publica aquesta dada en els nostres perfils). De fet, m’estranyaria si algú no ha provat de fer ni que sigui un prototip en algun lloc. Es podria buscar.


#5

Més que en fixar límits, jo pensava en un sistema d’avisos que fos poc intrusiu, fins i tot que l’usuari pogués desactivar-lo a voluntat. Si, a més, cada usuari pogués fixar-se i personalitzar el nivell de participació permesa, ja seria gairebé perfecte (sempre partint de la base que l’usuari ha de prendre les pròpies decisions).


#6

En el meu cas els símptomes quan faig un ús “adictiu” són:

  • Llegir compulsivament perdent concentració i llegint molt superficialment. Sobretot a partir de 10 minuts.
  • Entrar a l’aplicació més de 4 vegades en una hora.

Crec que és molt interessant fer evidents els símptomes per així millorar el nostre autoconeixement i millorar l’ús de l’aplicació. Seria avançar un pas més.


#7

Hi estic d’acord. Si pensem en quines xarxes ens hem sentit més enganxats, ens pot ajudar a recordar el per què de cas; em ve a la memòria una eina col·laborativa que utilitzen a Pirates de Catalunya (no en recordo el nom) : cada intervenció donava uns punts i el rànquing de Pirates més participatius era molt visible (amb la puntuació inclosa) ; es va dissenyar així amb el propòsit d’incentivar la participació, però, per a alguns, va resultar addictiu.

En canvi, amb el Tuiter, el que m’enganxa és la “necessitat” d’estar informat (en els temes que m’interessen) de tot el què passa. És una causa d’addicció ben diferent.


#8

Tot i que no és un tema central d’aquest artícle, hi menciona l’adicció a les xarxes socials:


#9

Aviam, després de llegir un grapat de pàgines web sembla clar que els símptomes d’adicció a les xarxes socials propietàries són (sorpresa sorpresa) els mateixos que es poden tenir en xarxes socials lliures. Arribats a aquest punt, no em queda clar què estem discutint i què volem extreure d’aquest fil. Si el que volem és una mena de guia per a detectar si ets adicte i què has de fer per a desenganxar-te, ja en corren unes quantes a la xarxa.


#10

Una via és detectar símptomes per després adaptar la xarxa social per fer-los evidents i no potenciar-los.
Com per exemple un símptoma és passar massa temps i la solució podria ser tenir un temporitzador.
L’altre via, que no sé gaire bé com explicar-la, és detectar factors que fan tòxiques les converses i evitar-los. Com ara a mastodont.cat que han eliminat la visualització del nombre de seguidors i seguits.
Com ho veieu?


#11

Hi ha dos fenòmens relacionats que han estat estudiats d’una manera més acadèmica, més que res perquè han estat tema d’actualitat durant més anys: l’adicció a Internet i l’adicció als telèfons mòbils.

Em sembla bé la idea de compilar una llista de símptomes d’adicció amb propostes de solució. Però crec que per a tenir una discussió enfocada i productiva seria útil decidir si ens enfoquem primer amb l’adicció o la toxicitat, perquè són dos problemes diferents (relacionats, però diferents), i cadascun d’ells complex.


#12

@giorgiograppa per on vols començar?


#13

Jo afegiria al debat que efectivament l’addicció a les xarxes propietaries és diferent de les lliures en una cosa: a les propietaries s’INCITA A LA D’ADDICCIÓ de les usuàries i usuaris, amb algoritmes que decideixen quina información veuran al seu timeline, enfocant-se en fer que sigui el més addictiva possible.

En canvi, a les xarxes lliures aquesta manipulació de la informació que veiem no hi és. Per suposat que també es pot ser addicte a Mastodon, però mai serà amb tanta intensitat com a les xarxes on s’incita aquesta conducta.


#14

(Només mencionar que aquest tema ha passat a la secció de Destacats de la portada de Confederac.io. Un club restringit. Moltes gràcies per la participació!)


#15

Com que, de moment, no he trobat símptomes de toxicitat, jo començaria per:

  1. elaborar una llista de símptomes d’addicció,
  2. ordenar-les de major a menor perillositat,
  3. estudiar-ne les possibles mesures preventives.

Obrim un pad?


#16

Sí! És una diferència important. Això ens posa en una situació de partida una mica més optimista.


#17

Per si serveix, he convertit el orimer missatge en wiki editable, així es pot anar afegint tot allò que vulguem documentar.


#18

impressionant la versatilitat d’aquesta estructura…


#19

Jo no estic segura de si nosaltres som les persones adequades per fer aquesta llista, donat que és un problema de salut mental i crec que haurien de ser els professionals d’aquests temes qui fessin aquest llistat…


#20

Com que de moment no hi ha cap professional de salut mental a la sala :dizzy_face:. Podem buscar i copiar d’estudis i treballs. I si anem avançant ja en trobarem algun perquè ens ho validi i ens guii.