Foro Confederac.io

El decenni perdut dels residus

#1

Joan Pons Valls | @ecologistes
Il·lustració de Lluís Ràfols

La generació de residus a Catalunya ha augmentat en els últims anys més d’un 5%, quan la població només ho ha fet en un 0,6%. L’autor, membre d’Ecologistes en Acció Catalunya, analitza les variables que provoquen l’increment i formula propostes per arribar a una gestió sostenible dels residus. L’article forma part de la sèrie de col·laboracions d’opinió i anàlisi de col·lectius socials dels Països Catalans

Quasi quatre milions de tones de residus municipals generades a l’any. Aquest és el subproducte inquietant que deixa la vida de les catalanes i els catalans després de 365 dies de rodatge pel capitalisme madur on ens hem de desenvolupar. Si ho personalitzem, hem de comptar que fem de mitjana 1,39 kg de deixalles al dia, dels quals només separem selectivament 550 grams; la resta la dipositem al contenidor gris -o equivalent-, que la condemna, molt majoritàriament, a no tornar al cicle productiu.

Aquest ingent volum de deixalles emprèn camí cap a tres destins principals: 845.000 tones es cremen, produint emissions atmosfèriques i cendres; 1.420.000 tones es dipositen en els diferents abocadors repartits pel territori, que hipotequen espais per moltes dècades; i poc més d’un milió de tones torna al cicle de la matèria, ja sigui natural (com el compost resultant de la fracció orgànica) o productiu (amb el reciclatge o la reutilització de plàstics, vidre, paper i altres recursos).
A escala europea, reciclem a un nivell semblant al britànic però no arribem ni a la meitat del que aconsegueixen danesos o alemanys. Quant a què es fa amb el rebuig final, el model català respon al patró que segueixen altres països mediterranis com Itàlia o Espanya, amb predomini del dipòsit dels residus per damunt de la seva cremació, un model allunyat de les tendències dels països més recuperadors del nord d’Europa, on la incineració és el sistema hegemònic de tractament dels materials que no esdevenen altre cop recursos, deixant l’abocament en un paper marginal.
Fins aquí la fotografia fixa del món dels residus català a hores d’ara. Cal, però, conèixer també com ha evolucionat la qüestió al llarg dels darrers anys. Vegem-ho. Pel que fa al paràmetre més important, la generació, aquesta ha crescut moderadament en l’últim quadrienni, més d’un 5% (quasi unes 250.000 tones més), considerablement per sobre de l’augment poblacional, que no ha passat del 0,60%. Alguns responsables minimitzen la qüestió manifestant que quan es refà l’economia, els residus creixen proporcionalment, oblidant que en els últims anys s’ha intensificat fins a la bogeria l’embalatge i l’envàs de qualsevol producte sense que res ni ningú pogués aturar aquesta nova “necessitat”.
https://directa.cat/el-decenni-perdut-dels-residus/

closed #2

Este tema se cerró automáticamente 90 días después del último post. No se permiten nuevas respuestas.